El primer
escut del Barça es va crear amb l'objectiu de fer un homenatge a la Ciutat de Barcelona.
A l'assemblea del 12 de desembre de 1899, presidida per Walter Wild, es va aprovar
el disseny de l'escut que identificaria al Club. Per tal motiu es va optar per
l'escut de la ciutat, si bé es va encerclar amb el nom del club "Foot-Ball Club
Barcelona", i l'any de la seva creació (1899).
A l'any 1910 es va decidir que en
lloc de lluir l'emblema de la ciutat, el Club devia tenir un escut propi. Per tal motiu es
convocà una reunió per decidir la forma de l'escut, a rel d'aquesta reunió i hagueren
moltes discussions i divergències, hi ha dues versións.
La primera parla que Lluís D'Osso al
mig de la reunió, quan es trobava tan embolicada, va cridar "Això es una
olla". Aleshores Joan Gamper de forma inconscient va dibuixar una olla, i dintre va
colAlocar l'escut de la ciutat i el nom del club; i així va
sorgir l'emblema del Barça.
La segona parla que els assistents,
majoritàriament estrangers, varen aportar les idees dels emblemes de les ciutats que ells
coneixien, entre ells el Suís, l'Alemany, i el Polac. Si bé va predominar el suís,
retocant-li la part de baix (la varen arrodonir) i la part superior (amb un doble remat en
punxa).
Posteriorment quan es va decidir la
forma, l'escut es va omplir amb signes Catalanistes (les quatre barres), signes
Barcelonins (la creu de Sant Jordi), signes del Club (els colors Blau-Grana i les inicials
del Club), i finalment signes futbolístics (una pilota).
Per altre part mencionar que l'escut
al llarg de la Dictadura del General Franco va ésser retocat, per una part es va suprimir
les quatre barres (la senyera), posant al seu lloc tan sols dues barres; i les sigles
F.C.B. varen haver de canviar per C.F.B.
