Obac : Dit d’un indret ombrívol, on no arriba el sol.
Vessant d’una muntanya, més ombrívol, menys calorós, més humit.
Obi : Pica emprada com a Abeurador o com a menjador de bestiar.
- Recipient fet d’una soca buidada per un costat, que serveix per a posar-hi el menjar dels porcs.
Occident : Punt de l’horitzó per on es pon el sol. Ponent.
Oest : Ponent. Occident.
Ombra : Obscuritat relativa deguda a la intercepció dels raigs lluminosos.
Ombrívol : Dit d’un lloc on hi ha poca llum diürna.
Ombrós : Dit d’un arbre, d’un bosc, etc. que fa una bona ombra.
Orient : El punt de l’horitzó per on surt el sol. Llevant.
Orientació : Determinació de la posició d’una persona o cosa en relació amb els punts cardinals.
M Els punts cardinals.- Els quatre punts cardinals són: nord, sud, est i oest. A Mallorca, normalment se’ls denomina amb el nomb del vent que bufa de cada un d’aquests punts, és a dir, del nord, se’n diu Tramuntana; del sud, Migjorn; de l’est, Llevant i de l’oest, Ponent. Com a criteri generalitzat, en els mapes, el nord ens quedarà dalt; el sud, baix; l’est, a la dreta i l’oest, a l’esquerra.
Haurem sentit dir moltes vegades que el sol surt per l’est i se’n va per l’oest,la qual cosa no és certa del tot. A causa de la inclinació de la terra en el moviment de rotació, això sols és cert el 21 de març i el 23 de setembre. A l’hivern, es desvia cada dia un poc cap al sud (el dia de Nadal, el sol surt quasi pel sud-est), i, a l’estiu, cada dia u poc cap al nord (el 22 de juny surt quasi pel nord-est). Això sí, en qualsevol època de l’any, el sol ens indica el sud quan està en el punt més alt, per tant, si en aquest instant li donam l’esquena, davant nosaltres tindrem sempre el nord.
Dibuix copiat del llibre "DESCOBRIM TRAMUNTANA II. Per nin de vuit a deu anys"
M Els mapes- Un mapa no és més que la representació gràfica de la superfície terrestre sobre un pla, de tal manera que un relleu en tres dimensions és representat només en dues.
! Tipus de mapes.- Els mapes més útils són els de l’Instituto Geográfico Nacional (IGN) y els del Servicio Geográfico del Ejército, els quals s’editen en les esclaes 1:50.000 i 1:25.000. En aquest mapes hi ha representats molts de camins (no tots), cases i, sobretot, les corbes de nivell, per això són denominats mapes topogràfics.
Però, en les guies d’excursionisme, és freqüent emprar-ne d’altres tipus, com per exemple el mapa esquemàtic, en el qual s’indiquen amb línies gruixudes les línies divisòries d’aigües més importants (és a dir, les carenes). No té corbes de nivell i solament s’hi esmenten les altituds més representatives. Per manejar-los és necessària una certa pràctica en l’ús de mapes.
Altres tipus de mapes, com els de carreteres, els físics, els polítics, els geològics, etc., no són tan útils per a l’activitat excursionista.
! La Llegenda.- Per poder transmetre la gran quantitat d’informació que conté un mapa, s’usa un codi de signes convencionals que ens faci entendre, a primer cop d’ull, el que veim sobre el mapa: carreteres, camins, poblacions, línies elèctriques, etc. Tots aquests signes solen aparèixer al peu del mapa i constitueixen la llegenda.
! L’Escala.- Es una de les parts més importants del mapa. Ens mostra la proporció entre les distàncies mesurades sobre el mapa i les distàncies reals Sol venir indicada de dues formes: la numèrica i la gràfica.
• L’escala numèrica és la proporció de les distàncies del mapa respecte de les reals, i ve indicada per dos números separats per dos punts: el primer indica la proporció sobre el mapa i el segon l’equivalència en distància real. En els mapes de l’escala 1:25.000, vol dir que cada centímetre del mapa equival a 25.000 centímetres de distància real, és a dir, a 250 metres. D’aquesta manera, una distància mesurada sobre el mapa en centímetres multiplicat per 250, ens donaria la distància real en metres.
•L’escala gràfica és com un regle segmentat, que sol estar en la part inferior del mapa, i ens permet fer la corresponent conversió a distància real de forma directa. Per utilizar-lo midarem la distància sobre el mapa i la traslladarem a l’esmentat regle per saber, sense necessitat de fer cap càlcul, l’equivalència en distància real.
! Les corbes de nivell.- Constitueixen un dels elements més importants del mapa, tenen la missió d’ajudar a l’excursionista a fer-se una idea del relleu del terreny. Les corbes de nivell són les línies que uneixen tots els punts que es troben a una mateixa altura sobre el nivell de la mar.
La diferència d’altituds entre les corbes de nivell, és a dir, el que es coneix com a equidistància, depèn de l’escala del mapa. En el cas dels mapes d’escala 1:25.000, l’equidistància és de 10 metres, en canvi en els mapes d’escala 1:50.000, és de 20 metres.
Cada cinc corbes de nivell en trobam una que sol estar dibuixada amb una Linia més gruixada que les altres, s’anomena corba mestra i porta indicada l’altitud sobre el nivel de la mar. Seguint les indicacions de les corbes mestres, ens adonarem contes si els pendents són de pujada o baixada.
Dibuix copiat del llibre "DESCOBRIM TRAMUNTANA II.
Per nin de vuit a deu anys"
Moltes corbes de nivell juntes són sinònim d’un fort pendent, en canvi, si estan molt espaiades representen un pendent suau. De tota manera, en auqest darrer cas, no s’ha de confondre pendent suau amb facilitat de trànsit, ja que si l’equidistància és de 10 metres i el terreny està format per moltes pujades i baixades d’altitud inferior a l’esmentada, això no quedarà reflectit en el mapa. Les corbes tampoc no indiquen si el terreny és rocós, si es tracta d’un bosc o de camps de conreu. Aquest darrer fet és solventat en els mapes amb la utilització de notacions específiques per a cada tipus de sòl o amb tintes hipsomètriques, que són els colors que es donen al mapa en funció del tipus de sòl.
Dibuix copiat del llibre "DESCOBRIM TRAMUNTANA II.
Per nin de vuit a deu anys"
Amb un poc de pràctica, mirant la forma i l’ordenació de les corbes de nivell podrem fer-nos una idea aproximada de la morfologia, com ho podem veure en el gràfic d’aquesta pàgina en què apareixen les formes de relleu més importants:
- Cim : Corbes concèntriques amb valors creixents cap al centre (en cas de ser decreixents cap al centre es tractaria d’una depressió).
- Coll : Són dues sèries línies en forma aproximada de "U", amb tendència a unir-se pel fons.
- Carena : Conjunt de línies en forma de "U" o de "V" apuntant en el sentit descendent de la muntanya.
- Comellar : Conjunt de línies e forma de "V" apuntant en el sentit ascendent de la muntanya.
En tots aquest exemples, línies molt juntes significaran relleus abruptes, mentre que si estan separades, sense perdre la significació, ens indicaran relleus més suaus.
M La brúixola.- Una brúixola és, en essència, una agulla imantada que pot girar lliurement a l’interior d‘una capseta. A causa del camp magnètic de la terra, l’agulla de la brúixola ens assenyala sempre el nord magnètic. Això sí, per a una lectura fiable haurem de tenir presents dos factors: la desviació magnètica i la declinació magnètica.
• Desviació magnètica.- Com que una brúixola no és més que un petit imant en forma d’agulla, es veurà afectada per tot allò que pugui modificar el camp magnètic de la terra, com els metalls (vehicles, material d’escalada, etc.), les línies elèctriques o altres objectes imantats.
• Declinació magnètica .- Es la diferència entre el nord geogràfic i el nord magnètic.El nord magnètic -que és el que ens assenyala la brúixola- no coincideix amb el nord geogràfic; dit d’una altra manera, seguint la indicació de la brúixola mai arribaríem al pol nord.
Aquest efecte és variable en funció del lloc de la terra on ens trobem i del temps (cronològic); a Mallorca actualment és d’uns dos graus oest.
! Parts d’una brúixola.- D’entre tots els tipus de brúixoles existents en el mercat, descriurem el que més utilitat ens pot donar: el model "Silva".
• Agulla magnètica.- Es la part més important de la brúixola i consisteix en un petit imant en forma d’agulla. La punta que ens assenyala el nord sol estar pintada de color més obscur, generalment vermell.
• Fletxa nord.- Està dibuixada en el limbe, i ens serveix de referència entre l’agulla magnètica i les quadrícules del mapa. Sol dur una sèrie de línies paral.leles per facilitar la lectura.
• Limbe.- Es el recinte circular on està allotjada l’agulla magnètica que, per evitar que es mogui excessivament, sol estar submergida dins un líquid. Es giratori i té una roda graduada dels 0º fins als 360º
• Base.- Es el suport de tots els elements de la brúixola. Es de plàstic transparent i sol tenir les voreres graduades per facilitar la medició sobre el mapa. La majoria de models tenen una petita lupa per facilitar-ne la lectura.
• Fletxa de direcció.- Està dibuixada sobre la base, i ens serveix de referència en el traçat i seguiment de rumbs.
Dibuix copiat del llibre "DESCOBRIM TRAMUNTAN.
Per a nins de vuit a deu anys"
En el mercat trobarem brúixoles amb més elements o d’altres que són vertaderes meravelles de l’estètica, però la que hem descrit és la que incorpora tots els elements més importants. Si no la feim malbé (cop, deixar-la sobre ràdios, televisors, etc.), ens pot ser d’utilitat tota la vida... i al cap i a la fi d’aixo es tracta.
M Us del mapa i la brúixola
!Orientació del mapa amb la brúixola.- Els mapes tenen ues líies paral.leles que formen una quadrícula. Les verticals ens indiquen la direcció nord-sud. El que hem de fer és col.locar la brúixola sobre el mapa -amb la fletxa de direcció i la fletxa nord alineades-, procurant que ambdues (o el caire de la base) estiguin alineades amb una de les línies nord-sud del mapa. Aleshores girarem el mapa fins que la punta Vermella de l’agulla magnètica coincideixi amb la fletxa nord.
! Determinar i seguir una orientació.- Per establir una orientació sobre el mapa, assenyalarem amb un llapis una línia entre el punt d’origen i el de destinació. Aleshores, mantenint el mapa orientat amb la brúixola tal com s’ha indicat en el punt anterior, girarem la fletxa de direcció fins aconseguir tenir-la paral.lela a la línia dibuixada (o fent coincidir un dels dos costats laterals de la base amb la línia traçada). A continuació girarem l’agulla nord fins fer-la coincidir amb la part vermella de l’agulla magnètica (el pol nord). D’aquesta manera haurem determinat l’orientació.
Per seguir-la sobre el terreny, avançarem seguint la fletxa de direcció procurant que l’agulla magnètica i la fletxa nord coincideixin. La millor manera de fer-ho és anar fixant-nos punts de referència (arbres, cims propers, etc), de manera que si hem de desviar-nos de la nostra direcció per algun obstacle, poguem tornar-hi amb facilitat.
! Identificar en el mapa un punt rellevant del terreny.- Per aquesta operació será imprescindible conèixer la nostra posició en el mapa, aleshores posarem la fletxa de direcció orientada cap al punt que volem identificar i, mantenint aquesta orientació, girarem la fletxa nord fins fer-la coincidir amb la part vermella de l’agulla magnètica (nord). A continuació amb el mapa correctament orientat -operació que harem d’haver fet abans-, hi transportarem la brúixola de tal manera que facem coincidir un dels dos costats de la base amb la nostra posició. El punt que cercam, el trobarem seguint la direcció del costat esmentat, mantenint alineades l’agulla magnètica i la fletxa nord.
! Fixar la nostra posició localizant punts de referècia.- Per aquesta operació haurem de tenir al menys dos punts identificats sobre el terrey (i sobre el mapa), per a la qual cosa realitzarem una operació mol semblant a la del cas anterior.
Posarem la fletxa de direcció assenyalant el primer punt de referència i, mantenint aquesta orientació , farem coincidir la fletxa nord amb el nord de l’agulla magnètica, després transportarem aquesta direcció sobre el mapa -el qual, evidentment, haurà d’estar correctament orientat-, procurarem aquesta vegada que el costat de la base passi pel punt de referència identificat -sobre el terreny i sobre el mapa- i traçarem una línia amb un llapis. Seguidament repetirem l’operació amb un altre punt de referència. D’aquesta manera haurem establert el que s’anomena triangulació, i la nostra posició ve representada pel punt on es tallen les dues línies.
Orografia : Part de la geografia física que tracta de les muntanyes.
Osca : Pas etret i acinglerat en una serralada.
