M
Mac : Còdol.
Macat : Empedrat.
Madona : La muller d’un amo de possessió.
Maillon : Mosquetó, dissenyat per unir cadenes, que es tanca i es fa fort amb una virolla roscada.
Majoral : El principal dels pastors, mossos de llaurança o criats, encarregat de governar-los en representació del propietari.
Mal de muntanya (o altura) : Estat morbós provocat per la disminució de la pressió atmosfèrica.
Manar : Imposar a algú de fer una cosa.
Manefla (o manyefla) : Antic funcionari encarregat de fer els encàrrecs d’una col.lectivitat, portar avisos, anar d’un lloc a l’altre, etc.
Mapa : Representació gràfica de la superfície de la terra, o de una porció d’ella, segons una escala i una projecció determinades.
Marge : Graó de terra, sovint revestit de pedres o brossa, que separa dues feixes situades a diferent nivell o que serveix per aturar les esllevissades de terra.
Marjada : Porció de terreny limitada per un marge.
Marmita : Gorg fondo en forma d’olla.
Meandre : Corba o sinuositat molt pronunciada d’un corrent fluvial.
Menar : Conduir, guiar, dirigir, portar. (Aquest camí mena al poble).
Mestral : Nord-oest; punt de l’horitzó sensible entre el nord i l’oest.
- Vent de mestral.
Migjorn : El punt de l’horitzó que es troba davant un observador quan té a la dreta l’occident.
- Sur, Migdia. Vent de Migjorn.
Mina d’aigua : Pas subterrani, obrat per trobar aigua.
Mirador : Element arquitectònic emplaçat de manera que d’allà estant, hom pot mirar al lluny, contemplar una vista interessant.
- Lloc alterós des d’on es pot mirar i veure una gran extensió de terreny. Miranda, balconada, volada.
Miratge : Il.lusió òptica causada per la refracció dels raigs de llum a través de capes d’aire a diferent temperatura.
Missatge : Home llogat per mesos o per un any per fer feina en una possessió.
Mitger : Comú a dues propietats. (Paret mitgera, bassa mitgera, font mitgera...)
Mola : Turó isolat de forma massissa, arrodonida i plana al capdamunt.
Moleta : Mola petita.
Molí : Edifici amb una màquina de moldre. N’hi ha de vent, d’aigua i de sang.
Molló : Fita.
Monjoia : Munt de pedres posat per indicar un camí o una partió de terreny. Fita.
Mont : Muntanya. Emprat sobretots en molts topònims.
Monticle : Muntanya petita.
Montuós : Abundant en muntanyes.
Morena (o morrena) : Acumulació de col.luvions caiguts damunt una glacera, que són transportats durant un cert temps i finalment són dispositats.
Morro : Contrafort avançat i abrupte d’una muntanya.
Mostassaf : En l’Edat Mitjana, persona amb responsabilitat sobre els camins, entre altres funcions. El càrrec va esser creat pel Rei En Jaume I i n’hi havia un a cada poble.
Motxila : Sac, generalment de tela, que hom porta a l’esquena, penjat per mitjà de corretges que passen per sobre les espatlles, i que serveix per portar aliments i estris necessaris per a excursionistes, caçadors, etc.
Muntaner : Guarda de muntanyes o garrigues..
Muntanya : Elevació natural del terreny. Pot ser més o manco abrupta i escarpada, aleshores rep el nom de puig -com el puig Major, puig de Massanella, etc.-, o pot ser arrodonida, aleshores es denomina mola, com la mola de s’Esclop o la mola de Planícia.
Muntanyenc : Persona que practica l’excursionisme o muntanyisme.
- Relatiu a la muntanya.