E
Ecologia : Part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb llur medi.
Embasament : Terreny inundat, omplert d’aigua que forma bassa.
Empantanar : Aturar aigua en un terreny convertint-lo en pantà.
Empenyalar-se : Enfirlar-se per penyes o llocs poc accessibles d’on és dificíl davallar.
Encimbellar : Posar a dalt, al cim, d’un lloc elevat.
- Enfilar-se a un lloc elevat.
Endèmic : Dit de l’espècie que viu exclusivament en una àrea geogràfica determinada.
Engolidor : Lloc per on penetren en el terreny les aigües arreplegades superficialment.
Engorjat : Ficat dins una gorja o congost entre penyals.
Eixermar : Netejar el terreny tallant o arrabassant herbes i arbust.
Eixugador : Síquia per treure l’aigua dels conreus.
Empedrador : Obrer que té per ofici empedrar carrers o camins.
Encadenat : Filera de pedres picades i escairades , de forma rectangular, que limita o divideix en parts el paviment o empedrat d’un pati, clastra, passeig, etc.
Encadenat de cabrer : Filera superior d’una paret de tanca feta en sec, formada de pedres rectangulars posades de traves, amb cara bona a cada banda i que sobresurten prop d’un pam de la pared.
Encintat : Sinònim d’encadenat, quans ens referim a un paviment.
Encreuament : Lloc on es troben dos camins.
Engravat : Capa de graveta piconada damunt el ferm d’una carretera.
Ennuvolar : Ennigular. Cobrir-se de núvols el cel.
Ensulsiada : Esllavisada, esfondrament. Clot que es produeix per esfondrament del sòl, del paviment d’un camí, etc.
Entreforc : Bifurcació o, a la inversa, punt d’unió de camins o torrents. En aquest darrer cas és destacable s’Entreforc del torrent de Pareis, punt on s’uneixen els torrents de Lluc i del Gorg Blau per formar l’esmentat torrent de Pareis.
Era : Espai de terra, generalment rodonenc, de deu a trenta metres de diàmetre, on es depositen els cereals o llegums per batre’ls separar la palla del gra.
Esbaldrec : Obertura produïda a una paret, marge, Penyal, etc., per esfondrament de part dels materials que el componen.
Esbraonar : Fatigar en alt Grau.
- Adolorir dels braons i extremitats del cos per un excercici massa violent.
Escabrós : Dit del terreny, del camí, etc. per on hom passa difícilment a causa de les aspreses, desigualtats, que presenta.
Escala : Relació constant que hi ha entre una distància mesurada sobre el terreny representat. Generalment es representa mitjançant una fracció. Així, una escala 1:100.000 significa que una distància de 100 metres sobre el terreny equival en un mapa a una distància d’1 mm.
Escalada : Tècnica de pujar una muntanya per un indret difícil mitjançant l’ús de mans i peus per agafar-se i per repenjar-se alternativament en la progressió, i amb l’ajust de mitjans artificials (cordes, banyons, etc.)
Escanyall : Pas molt estret, especialment entre muntanyes o roques, congost.
- Indret on un camí s’estreny molt.
Escarpat : Dit d’una altura de pendent fortíssim.
Escassa : Anella o forcat de fusta, de ferro o de pedra, dins el qual balla el coll o part superior del batedor d’una barrera.
Escletxa : Fissura produïda en les roques per causes diverses. A Mallorca sol ser el resultat de l’erosió càrstica.
Escolta : Vigilant destinat a la vorera de la mar i als desembarcadors durant els mesos de maig a setember, per descobrir les incursions enemigues i donar l’alamarma a la població.
Escopidor : Cadascuna de les pedres de forma irregular i sovint sense tallar que, col.locades a les vores dels camins, especialment de muntanya, serveixen per evitar que els vehicles vagin a parar fora del cami.
- Cilindre o conus de pedra dura fixat a la part baixa d’un angle de portal o de cantonada de carrer per guardar la paret contra els cops i fregades de les rodes de carruatge, carro, etc.
Esgarriar-se : Perder el camí, perder’s separant-se de la colla de la qual es formava part.
Esguimbar-se : Deixar-se anar Avall per un lloc pendent.
Esllavisada : Acte i efecte de desprender’s i caure una massa de terra, de roca, etc, d’un marge, d’un cingle, d’un mur.
Espadat : Terreny molt vertical o Penya-segat. El mot fa referència a l’hipotètic tall d’una espasa. Tal vegada l’espadat que més s’adapta a la definició és la paret de s’Entreforc, en el Torrent de Pareis, que sembla talment tallat per un esmolat ganivet.
Espenyar-se : Caure per un penyal.
Esperó : Contrafort vertical. A Tramuntana n’hi ha alguns exemples magnífics, la majoria dels quals són recorreguts per itineraris d’escalada clàssica, com l’esperó de sa Gubia, l’esperó des Pla, a la serra de Son Torrella, o l’esperó Aries, que rep el nom de la via que el recorre, en el penyal des Migdia.
Espigó : Barra llarga central que forma la part anterior d’un carro de parell a la qual s’enganxaven els bous o els muls.
Esquei : Massa rocallosa que presenta una superfície clivellada i cantelluda.
Esqueiera : Paratge on hi ha molts d’esqueis.
Esquenall : Carena de muntanya.
Esquerda : Obertura prima, allargada i profunda.
Esquetjar : Formes superficials del carst produïdes per corrosió de la roca: pinacles, regates, solcs, forats, etc. Lapiaz.
Est : Llevant. Orient.
Estalactita : Formació calcària de forma cilíndrica que penja de les fissures del sostre de les coves.
Estalagmita : Concreció calcària formada al sòl de les coves per precipitació de l’aigua que cau de les estalactites.
Estaló : Pal que es posa a una paret seca per botar-la. També se situaven als llocs de difícil accés per facilitar-ne el pas.
Estel : Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.
Estimbar : Espenyar. Fer caure daltabaix d’una timba.
Estiu : Estació de l’any, entre la primavera i la tardor, que a l’hemisferi nord comença el 21 de juny, al solstici d’estiu, i acaba el 23 de setembre, a l’equinocci de tardor.
Estret : Pas estret d’un riu o torrent entre muntanyes. Un dels més coneguts és l’estret de Valldemossa, per on passa la carretera de Palma.
Estretall : Indret on una cosa, especialment un camí, s’estreny.
Esvoranc : Forat, buit, produït en alguna cosa a causa d’haver-se’n desprès un tros.
Excursió : Acció de recórrer una certa extensió de país.
- Sortida del lloc on hom habita normalment per anar per unes quantes hores, uns quants dies, a un altre lloc, especialment a la muntanya, com a diversió o esport.
Excursionisme : Exercici i pràctica de fer excursions. Conjunt de les diverses activitats que tenen com a camp d’acció la muntanya (alpinisme, escalada, espeleologia, acampada, etc.)