C
Cabal : Manitud que expressa la quantitat d’aigua que, per unitat de temps, travessa una secció del conducte per qual circula.
Cabalós : D’un gran cabal -un torrent cabalós-.
Cabana (o cabanya) : Construcció rústica de pedra o de fusta, a manera de caseta, per soplujar-shi transitòriament o per guardar-hi instruments de treball.
Cadena : Serie de muntanyes enllaçades entre elles amb certs caràcters comuns i amb una mateixa direcció general.
Calabruix : Fenòmen meteorològic espectacular que consisteix en la caiguda de grans petits de gel, de vegades transparents i de vegades translúcids -blanquinosos-, que procedeixen de la congelació de les gotes d’aigua de pluja quan travessen capes d’aire amb una temperatura inferiors als zero graus. Aquest fenòmen és freqüent en la tardor i particularment temible en les zones altes de Tramuntana.
Calitja : Fenòmen meteorològic que sol aparèixer en situacions d’estabilitat atmosfèrica, y qye consisteix en la mala visibilitat en les capes baixes de l’atmosfera causada per la presència en l’aire de partícules sòlides -pols, fum, etc.- No s’ha de confondre amb la broma, ja que en aquest darrer cas la mala visibilitat està causada per la presència en l’aire de partícules diminutes d’aigua en suspensió, sense que tenguin prou entitat per formar una boira. La calitja sol tenir un sotre superior per damunt del qual aquest fenòmen desapareix. Els cims de Tramuntana solen estar per sobre de la calitja.
Calçada : Camí empedrat o carretera.
Cama d’aranya : Plutja mol fina , equivalent a l’anomenada chirimiri a Galícia. Es la típica pluja amb què hom no sap si posar-se la capelinao no, i sol acabar en una bona xopada sense adonar-nos-en.
Camí : Via transitable que uneix dos llocs.
A Tramuntana pràcticament no hi ha racó que no tengui el seu camí , i això implica una gran varietat de camins: n’hi ha d’amples i d’altres tan estrets que just hi passa una persona; n’hi ha de molt elaborats i també camins que s’han obert pel pas repetit de caçadors i contrabandistes; per això resulta difícil establir un únic criteri de classificació. Ara bé, segons un grup d’experts, que va elaborar en 1993 el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, poden classificar-seen funció de l’amplada i el tipus de paviment.
M Per l’amplada : Encara que sembli, a primera vista, que es tracti d’un criteri fàcil d’establir, en realitat no ho és, ja que a Tramuntana l’amplada del camí sovint ve determinada per la necessitats de cada poble i sobre tot a la morfologia del terreny. De tota manera una classificació admesa àmpliament els distribueix en tres grups: els camins de carro, els de ferradura i els tiranys.
A aquesta classificació, hi hem d’afegir un tipus de camí d’implantació recent: el camí de cullera, que és aquell tipus de camí obert amb l’ajut de màquines excavadores.
! Camins de Carro : Es consideren camins de carro aquells que tenen una amplada igual o superior a 1,80 metres, siguin o no empedrats. Un bon exemple d’aquest tipus de camí es el que puja al Pla des Pouet des de Valldemossa.
! Camins de Ferradura : Són camins acondicionats per el pas de bísties. A Tramuntana era el tipus de camí antigament més freqüent, i molts es transformaren posteriorment en camins de carro i, fins i tot, en carreteres. El millor camí de ferradura que existeix és sens dubte el Camí des Barranc de Biniaraix.
! Els Tiranys : Són camins molt estrets i gens elaborts. El traçat d’aquest tipus de camí sol anar per llocs abruptes i de trànsit difícil, i sovint s’han obert simplement pel pas freqüent de persones o animals, en són un exemple els caminois que pugen al cim del Teix des del Pla de sa Serp.
M Pel paviment : Aquí la classificació es farà en funció de si està o no empedrat. De tota manera, encara que no ho sembli, tampoc no és un criteri gaire clar, ja que per causes diverses (trànsit excessiu, manca de conservació, construcció poc acurada, etc.) camins que inicialment estaven empedrats avui en dia ja no ho pareix; per tant, només l’observació minuciosa ens permetrà classificar-los.
! Camins empedrats. Un camí empedrat no és un camí ple de pedres. Per considerar-se com a tal s’ha de constatar l’existencia de pedres ben col.locades una vora l’altra, de forma que quedin a una mateixa altura. D’aquets camins empedrats diferenciarem els de ferradura i els de carro.
• Camins de ferradura. Tenen el paviment format per pedres relativament petite, sovint presenten fileres de pedres allargades que travessen el camí per desviar l’aigua de pluja (en els més recents) i, evidentment, són més estrets.
• Camins de carro. A més de ser més amples que els de ferradura, rarament tenen le fileres de pedres abans esmentades i presenten, a les voreres, unes grans pedres anomenades escopidors (també n’hi ha en alguns camins de ferradura).
Altres diferèncias apreciables entre els dos tipus de camins apareixen quan un torrent es presenta com un obstacle a salvar, essent necessari travessar-lo. En aquest cas el camí de ferradura tant es perllonga dins el jaç del torrent en forma de pedres grosses, de superficie aplanada, anomenades passadors, com continuar amb l’empedrat per dins el camí i en canvi quan és el camí de carro el que topa amb el torrent l’empedrat sempre continua pel llit d’aquet, formant un gual.
! Camins no empedrats. Aquí també podem establir la mateixa classificació que abans: els de ferradura i els de carro.
• Els de ferredura no empedrats es diferencien dels tiranys pels elements d’elaboració que presenten: trams de paret seca, escalons i, sobretot, perquè a l’hora de salvar desnivells ho fan amb l’ajut de marges de sustentació. Tots aquets elements no apareixen mai en els tiranys.
• Els de carro no empedrats tene, com sempre, una amplada superior als de ferradura, encara que aquesta sigui molt variable en funció del seu ús: no és igual un antic camí de carboners, que un que s’ha adaptat per al trànsit de vehicles.
* Clasificació dels camins per l’usos : Les raons que porten a la construcció d’un camí poden ser molt diverses, però bàsicament podem parlar de tres motius: l’explotació de recursos naturals, la comunicació de llocs habitats i, d’origen més recent, l’esplai.
M Explotació dels recursos naturals. Antigament, a diferència del que passa avui en dia, l’explotació dels recurs naturals era de gran de importància a Mallorca. Per això, no és estrany que a Tramuntana els camins oberts amb aquesta finalitat siguin els més nombrosos, tot i que no són tan importants com els servien per a la comunicació. Atesa la diversitat dels recursos naturals que antigament s’explotaven a la nostra serra, hi ha camins de tota mena destinats a aquest ús.
En aquest grup s’hi inclouen els camins dels carboners, dels nevaters (que són els que arriben a cotes més altes de la nostra serra), dels calciners (que generalment coincideixen amb els dels carboners), dels llenyataires (anomenats camins de "metro"), dels caçadors o dels pastors.
M Comunicació. En aquest grup s’inclouen les vies habituals de comunicació per a trànsit de persones i mercaderies, cal destacar-hi els camins que enllacen els pobles entre si i els que uneixen cada poble amb Palma. També s’inclouen en aquest grup els camins existents entre els pobles i les possessions i els que uneixen les possessions entre si.
Altres usos dels camins de comunicació són el contraban i els camins emprats pels escoltes i talaiers, entre d’altres.
M Esplai. Són, amb diferència, els més recents dels camins tradicionals de la serra de Tramuntana. La raó és ben senzilla: l’esplai a la muntanya era un concepte totalment desconegut a Mallorca fins l’arribada de l’arxiduc Lluís Salvador d’Austria. Ningú pujava a una muntanya pel plaer que això podia comportar, sinó per treure’n algun profit. Es aquesta una idea tan arrelada en el caràcter mallorquí, que encara avui en dia els muntanyencs hem d’escoltar aquel estúpid comentari de "Per què pujau, si tanmateix després heu de davallar?".
L’excursionisme amb finalitat purament lúdica es va iniciar a Mallorca amb l’Arxiduc, el qual, a més de recórrer els camins existents, es va dedicar a construir-ne de nous. Aquests camins tenen l’única finalitat de l’esbarjo, i per això segueixen un traçat que es caracteriza per la recerca de punts amb grans panoràmiques.
Més recents encara, també sota la idea de lèsplai, són els camins restaurats o construïts pel Foment del Turisme.
Camí carreter : D’amplada sufficient per passar-hi un carro.
Camí de bast : Camí de bístia.
Camí de bístia : Camí per on pot passar una atzembla amb sàrries, pero no un carro.
- Camí de sis pams.
Camí de cabres : Camí molt mal de transitar.
Camí de carboners : Camí per traginar carbó del rotlo de stija al lloc de comercialització.
Camí de cullera : Camí obert amb un tractor amb pala.
Camí de ferradura : Camí de bístia.
Camí de muntanya : Camí de trashumància entre el pla i la Serra de Tramuntana.
Camí de pas : Molt Estret, per on sols pot passar una persona a peu i sense bístia.
Camí de sis pams : Camí secundari, que originalment s’estipulava que "per que ha a passar solament una gran somada sa diu que deven dar al menys 10 palms e mig de cana". Això no obstant, a la pràctica, alguns només midaven sis pams. Emprat en l’actualitat com a sinònim de camí de bístia.
Camí de tres peus : Cmí per servir de pas entre les sorts que no arribaven a camí. L’amplària oscilava entre els 90 i el 120 cm (que dividits per 29,32 cm del peu, dóna aproximadament tres peus). Avui s’empra com a sinònim de camí de bístia.
Camí partioner : Separa dues finques, pertany la meitat a cada propietari i l’us és comú.
Camí per treure metro : Emprat per treure fusta del bosc.
Camí privat : Obert per a l’us i servei exclusiu de finques particulars.
Camí públic : Camí reial.
Camí reial : Camí públic. Els més important abans de la construcció de les carreteres. Quedaven a l’emprada del príncep totes les persones i mercaderies que hi transitaven. Per una sentència dictada pel Mostassaf de Pollença, els camins reials havien de tenir una amplària de "21 palms e quiart de cana". A Mallorca, es fa servir per anomenar els camins que comunique pobles importants.
Camí ramader : Camí per on passaven els ramats d’ovelles, podent-se aturar a pasturar per les voreres.
Camí transhumant : Camí pel qual passaven els ramats d’ovelles, cercant noves pastures.
Camí veïnal : Construït i conservat pel municipi.
Caminada : Fet de recórrer caminant un trajecte més aviat llarg.
Caminador : Que aguanta molt de temps caminat sense fatigar-se.
Caminaire : Peó caminer o de camins.
Caminar : Traslladar-se a peu d’un lloc a un altre.
Camiraler : Caminer del camí reial.
Caminoi : Camí petit, Viarany.
Camps a través : Anar a la mala, fora de camí.
Canal : Escletxa o fissura de grans dimensions oberta de dalt a baix d’un Penya- segat. Els muntanyencs també l’anomenen "corredor", fent referència al passadís obert entr els espadats. Una de les canals més conegudes és la que dóna accés al Massanella des del coll des Prat, la qual sols és recomanable per muntanyencs experimentats.
- Obra destinada a conduir mases d’aigua derivades de Fonts, torrents, etc.
Cantimplora : Atuell de metal o plàstic per a portar-hi aigua e excursions, aplatat i amb el coll Estret com el d’una botella.
Canyó : Vall càrstica molt més fonda que ampla.
Capamunt : Costa de terreny que va en pujada.
Capamuntada : Capamunt molt dret.
Capavall : Inclinació del terreny vers la part inferior.
Capcurucull : L’extremitat més alta d’una muntanya.
Capdamunt, al : Al cim, a l’extrem més alt, a la part superio.
Capell : Nuvolada que es posa al cim d’una muntanya.
Capvespre : Crepuscle vespertí, hora baixa de la tard quan el so ja s’ha post.
Carboner : Home que feia carbò al bosc.
Carena : S’aplica a la línia divisòria de dos vessants en una muntanya o serralada. Si és prou esmolada, els mutanyencs la denominen cresta.
Carmanyola : Capsa de llauna, d’alumini, de plàstic, etc, per a portar vianda, ordinàriament cuita.
Carregador : Lloc del bosc on pot arribar el carro a carregar de llenya o carbò.
Carrer : Camí que passa per dins una població.
Carrerany : Caminoi per anar pel camp.
Carretejar : Traginar amb carro.
Carreter : Menestral que té per ofici menar carro.
Carretera : Camí espaiós que uneix nuclis de població importants.
Carretó : Carro petit de transport, anomenat també "carretó de mà" perquè sol esser empès per una persona.
Carreu : Bloc de pedra, picat o escairat, en forma de paral.lepípede, emprat en la construcció de parets, pilars, etc.
Carro : Vehicle amb dues rodes de tracció animal per traginar càrrega.
Carros de braços : Carro que a la part anterior té dos braços, en lloc d’un espigó com el carro de parell.
Carro de cos : Carro de roda plena.
Carro de parell (o parei) : Estirat per dos bous, provist de roda plena.
Carro de roda plena : Carro mol reforçat que en lloc de braços té una perxa a la qual es junyen dos animals, i que tenia les rodes en forma de disc, sense brèndoles.
Carro de roda amb brèndoles : Que té radis a les rodes.
Carst : Paisatge calcari on es donen uns fenòmens especials de corrosió i que rep el nom de la regió eslovena del Kras -germanizat en Karst-, primer lloc on s’estudiaren aquests fenòmens.
Casa de neu : Clot de neu.
Cascada : Sallet, salt. Caiguda d’un corrent d’aigua per un precipici, saltant.
Castellet : Fita.
Castellot : Penya aïllada en forma de torre.
Cavall Bernat : Designnació de certes roques individualitzades, relacionada probablement amb un antic culte fàl.lic pre-cristià.
Caverna : Cavitat natural, profunda, en una roca, e una muntanya o sota terra.
Cerç : Vent fred del nord-oest.
Cerçada : Cerç fort.
Cicló : Sistema de vent en rotació de caràcter tempestuós.
Cim : Es el punt de més altitud d’una muntanya. També es coneix com a capcurucull, fent referència a la punta d’una formació cònica. Generalment és fàcil d’identificar, però pot passar que existeixin diversos punts d’una muntanya amb altura similar, com és el cas del puig des Teix o, més encara, de la muntanya de Montcaire.
Cingle : Passadís més o menys horizontal que s’obre pas entre dos Penya-segats, o entre un espadat i la mar. N’hi ha nombrosos exemples en les nostres muntanyes, com el cingle des Niu des Voltor (a prop de s’Entreforc, en el torrent de Pareis) o el cingle Verd (en un vessant del torrent del Gorg Blau). Aquest terme és usat com a topònim en el camí des Cingles, que rodeja el puig Major pel nord.
Cinglera : Es tracta d’un cingle gran o d’un seguit de cingles.
Cisterna : Dipòsit, sovint subterrani, destinat a conservar potable l’aigua de pluja, recollida generalment de teulada.
Claper : Munt de pedres generalment tretes d’un terreny per conrear-lo.
Clarejar : Fer-se de dia.
Claveguera : Forat que travessa una paret d’hort o de tanca i serveix per donar pas a l’aigua de pluja sobrera.
Clivella : Esquerda o obertura llarga i estreta en una roca.
Clot : Lloc Baix voltat d’elevacions.
Clot de neu : Diposit de neu d’origen natural.
Cobro : Lloc on se salva, s’estoja o s’assegura una persona o una cosa. / Donar cobro, donar hostatge, refugi. / Posar-se a cobro, protegir-se del vent, de la pluja, etc.
Cocó : Clot natural obert en la roca, dins el qual es posa l’aigua quan plou, o de la mar.
Còdol : Fragment de roca de tamany variable, arrodonit per l’acció de l’erosió de les aigües i el rodolament. Es el tipus de pedres que trobam en els torrents de Tramuntana o a les platges, en una de les quals arriba a la categoria de topònim: cala Codolar, situada en el vessant marítim del puig Roig, a prop de la torre de Lluc.
Coll : Depresió en la carea d’una serralada o d’un contrafort. A Tramuntana n’hi ha que permeten el pas de carreteres d’un vessant a l’altre, com el de Sóller o el de sa Batalla, prop de Lluc; però tal vegada un desl més estètics és el de Biniamar, que dóna accés al camí de sa Costera des de Balitx.
- Port de muntanya.
Col.luvial : Dit del terreny format per col.luvions i dels fenòmens que s’hi relacionen.
Col.luvió : Material procedent de la desagregació de les roques que s’ha acumulat al peu d’un vessant per l’acció de la gravetat.
Coma : Depressió més o manco profunda i planera en terreny de muntanya. Normalment les comes solen estar situades entre espadats, i poden ser horizontals -com és el cas de la coma de Son Torrella-, o fortament inclinades -com la coma de n’Arbona, al costad del penyal des Migdia.
Comella : Coma petita.
Comellar : Espai de terra ample i profund, de sòl inclinat per la depressió del terreny, que esà entre terres més elevades. Solen tenir el fons en forma de "V", per on passa el jaç d’una torrentera. Podem trobar-ne magnífics exemples en el Comellar des Prat o en el Comellar des bosc de Massanella.
Comissionat : Persona encarregada de les obres dels camins per un organisme oficial en un municipi determinat.
Companatge : Llenya prima emprada per posar davall les rodes dels carros quan llenegaven en el fang o per omplir els clots del camí quan no hi havia terra per fer-ho.
Comptapasses : Podòmetre.
Conca : Area de terreny drenada per un mateix riu o un mateix curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents.
- Depressió d’origen estructural entre muntanyes.
Congost : Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d’un riu o d’un torrent.
Conradís : Terreny cultivable. Que es pot conrar.
Contrabandista : Persona que tragina mercaderies que són prohibides o que no han pagat els drets d’entrada.
Contrada : Estensió de terra determinada en relació amb un lloc o un nucli geogràfic.
Contrafort : Ramificació secundària d’una muntanya o carena de muntanyes. Si el contrafort és prou vertical, aleshores rep el nom d’esperó.
Corba de nivell : Línia resultant de la intersecció del terreny amb un pla horizontal. En els plànols topogràfics serveixen per indicar el relleu del terreny.
Cordada : Grup d’alpinistes units a una mateixa corda a fi de progressar en terreny difícil.
Corriol : Sendera, virany, camí pel qual només pot passar una persona darrera l’altra.
Cort : Lloc tancat de paret generalment adherida a una casa, en el qual es recullen els animals per a menjar i dormir.
Coster : Vessant o pendent. Generalment s’aplica per definir les característiques del pendent; com per exemple coster de càrritx, coster de pedres o coster de pins.
Costerut : Que fa molta costa, rost, un camí costerut.
Cova : Cavitat subterrània que pot ser més o manco profunda. N’hi ha de grosses i amples i d’estretes i petites. La més famosa entre els excursionistes és la de sa Campana, encara que n’hi ha d’altres que, sense ser tan espectaculars, estan molt arrelades entre els aficcionats al muntanyisme, com la cova des Romagueral o la del Soldat Pelut, ambdues en el torrent de Pareis. Moltes d’aquestes coves han estat objecte de supersticions i llegendes, i és per això que tenen una presència constant en les rondalles mallorquines.
Crepuscle : Claror que hi ha al firmament durant un cert temps abans de la sortida del sol o després de la posta. (crespuscle matutí, vespertí).
Cresta : S’aplica a la carena (línia divisòria de dos vessants) que presenta un perfil esmolat. Els muntayencs utilizen aquest mot per fer referencia a carenes abruptes com la serra de Son Torrella o la del Caval Bernat.
Crestall : Carena d’una serralada.
Creuar : Travessar (una via, un camp, un torrent, etc) passant d’un costat a l’altre.
Creuer : Indret en el qual s’encreuen dos camins.
Crui : Obertura llarguera i molt estreta, principi de ruptura d’un cos sòlid, produïda per un cop o per altra causa.
Cruïlla : Lloc on s’encreuen dos o més camins.
Cuculla : Cim agut d’una muntanya.
Culminant : Que culmina, que té o ateny l’altura màxima.
Culminar : Una muntanya, una excursió, expedició, etc., atènyer el punt més alt en grandària, força, en mèrit.