A
Abeurador : Pica o conjunt de piques per proporcionar aigua al bestiar.
Abisme : Profunditat insondable, inmensa, molt gran. Abís.
Abrupte - a : Espadat, molt rost.
Acampada : Activitat esportiva consistent a acampar a l’aire lliure en Tendes de campanya.
Acrofòbia : Obsessió angustiosa de por o d’impotència que se sent en trobar-se a una gran altària. Gairebé sempre apareix manifestada en forma de vertigen.
Adreçar : Anar tot dret, cap a un lloc.
Agulla : En una muntanya, roca acabada en punta.
Aiguamoll : Terreny saturat d’aigua.
Aiguaneu : Barreja de pluja i de neu.
- Neu que cau mig fosa.
Aiguat : Ploguda forta que produeix torrentades i inundacions.
Aigüer : El que tragina, reparteix o ven aigua als domicilis.
Aire : Mescla de gasos (nitrogen, oxigen, argó, anhídrid carbònic i altres gasos rars) que forma l’atmosfera terrestre.
- Aire en moviment, vent (especialment el de poca intensitat).
Aixopluc : Lloc on hom pot posar-se a cober de la plutja. (Aixoplugar-se)
Alba : Primera claror del dia, moment en què la llum del sol comença a emblanquir l’horitzó.
Albelló : Canal o conducte per a donar sortida a les aigües, especialment a les aigües brutes.
Albirar : Veure de lluny alguna cosa, sense distingir-la bé.
Alentir : Fer més lent. (Alentir la marxa).
Aljub : Depòsit rectangular, ample i de poca fondària. La majoria es troben excavats en la terra, revestits a l’interior de marès o pedres i tapats de volta. Serveix per recollir, del camp, l’aigua de pluja que corre per terra. En algunes localitats, safareig petit.
Allau : Massa de neu que es desprèn i es precipita muntanya avall amb violència.
Al.luvió : Avinguda d’aigua contra la riba, inundació.
- Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents.
Alpinisme : Ascensió a pics elevats o difícilment accessibles.
Alt : Que és d’una alçària considerable.
- Que és o que arriba a una elevació considerable sobre la superfície de la terra.
Altímetre : Instrument que indica la seva cota respecte al nivell de la mar o respecte al terreny que té a sota.
Altiplà : Es tracta d’una elevació del terreny amb una superfície més o menys plana. Trobaren un exemple d’altiplà en el darrer tram de l’acces al puig de Massanella, pujant-hi des del coll de sa Línia, on hi ha unes cases de neu.
Altitud : Altura d’un punt de la terra respecte al nivell de la mar.
Alts i baixos : Desigualtats en alçària d’un terreny, d’un camí, etc.
- Que fa pujades i baixades.
Altura : Distància vertical d’un punt a la superficie de la terra o a qualsevol altre terme de comparació.
- Lloc elevat, eminència del terreny.
Amo : Home que cultiva una possesió rústica, de la qual paga renda al propietari.
L’Amo s’usa com a títol personal, anteposat al nom d’un home que tengui o haja tengut qualque possessió d’altri arrendada.
Amunt : En direcció de baix a dalt, d’un lloc a un altre de més alt.
Andola : Paratge desavinet, fora de camí.
Anorac : Peça de vestir, a vegades impermeable, una ica més curta que una jaqueta i amb caputxa, que resguarda molt del vent i del fred.
Apedaçar : Reparar un camí, limitant-se a tapar o omplir els clots.
Aplanar : Igualar la superficie d’un camí.
Aqüeducte : Construcció en forma de pont que serveix per a la conducció d’aigua.
Arc de Sant Martí : Fenomen meteolològic que consisteix en l’aparició d’un (o més) arcs lluminosos, sempre en la part oposada al sol, producte de la descomposició de la llum en els set colors de l’espectre -des del vermell fins al violeta- quan aquesta incideix sobre una cortina de gotes d’aigua. En època de tempestes són especialment freqüents i, contra la creença popular, no són auguri del bon temps, simplement signifiquen que estam col.locats entre el sol i la pluja.
Arrecerar : Posar a recer, a l’abric d’alguna cosa, vent, etc.
Artesa : Vall de fons pla i vessant de pendent pronunciat.
Artiga : Tros de terra, anteriorment cobert de bosc, de garriga, etc. preparat per al conreu temporal segons un sistema elemental de rompuda.
Assut : Resclosa de poca alçària que hom fa en rius i en rierols, per aturar les aigües i fer-ne pujar el nivell.
Atiranyar : Anar per tiranys, per camins dolents i dreceres.
- Tirar endavant treballosament vencent tota mena de dificultats, d’obstacles, etc.
Atzembla : Bístia de càrrega.
Avall : En direcció de dalt a baix, d’un lloc més alt a un altre de més baix.
Avenc : Cavitat natural subterrània, constituïda essencialment per un o diversos pous de parets verticals, la qual cosa el deferencia de la cova, encara que, d’avencs, en podem trobar com a part integrant d’una cova. L’avenc és un dels resultats de l’erosió càrstica i a Tramuntana és un fenomen freqüent, sobretot en la zona del Galileu i el Massanella on en trobarem algun exemple realment espectacular o, fins i tot, algun topònim, com la font de s’Avenc, que hi fa referència.